2.22.2007

EL BOMBARDEIG A L'ESCALA. MALEÏDA TRAMUNTANA!

El bombardeig que va patir l’Escala el dia 23 de gener de l’any 1939 per part de l’aviació italiana, aliada de les tropes colpistes del general Franco, probablement és una del pàgines més doloroses i tristes de la nostra història i, molt probablement també, una de les que quedarà retinguda a la retina i a la memòria col·lectiva per més temps, no només dels que ho varen sofrir personalment i dels que ho hem sentit explicar als que ho varen veure i viure, sinó també de les generacions futures, els nostres fills i els nostres néts.

Per què l’Escala, una població indefensa i que no representava cap perill per a ningú?, per què ja a les acaballes de la Guerra Civil, quan era clara la victòria de les tropes sublevades contra la legitimitat republicana?, per què una població com la nostra, desarmada?, perquè una població atemorida, que tenia una bona part de la seva joventut al front i una altra part a l’exili?. Per què tot just a quinze dies de l’entrada de les tropes “nacionals”...?.

Aquestes són algunes de les preguntes que durant molts anys ens hem fet els escalencs. I davant la impossibilitat de trobar-hi respostes més o menys raonades i contrastades històricament, hi ha hagut especulacions i rumors de tota mena: Que si hi havia amagat el President de la Generalitat, Lluís Companys..., que si es volia bombardejar la casa de Martí Rouret, que havia estat Conseller de Sanitat durant la Guerra Civil..., que si des de terra algú dirigia els avions que bombardejaven..., etc. Aquestes, i segurament d’altres que hi podríem afegir, són algunes de les respostes que hem sentit durant anys per a intentar trobar una resposta a un fet tant incomprensible, per inútil i gratuït.

Avui, seixanta-vuit anys després de l’horror, estem en condicions de poder afirmar que, almenys el bombardeig del dia 23 de gener del 39, fou una casualitat, una fatalitat del destí, una d’aquelles males passades que ens juguen de tant en tant les adverses condicions climatològiques. Aquell dia l’objectiu no era l’Escala, fou una decisió presa a darrera hora, sobre la marxa, improvisada. No sabem, i probablement no sabrem mai, si l’endemà o al cap d’una setmana estava previst el bombardeig sobre els nostres teulats, però el que sí que podem afirmar és que el fatídic dia el nostre poble no figurava en els plans inicials dels avions de bombardeig italians. Aquell dia l’Escala no era l’objectiu.

El diari El Punt ha publicat recentment el llibre titulat “Imatges 1936-1939. La Guerra Civil a les comarques gironines”. En l’apartat dedicat als bombardejos publica una foto, a la pàgina 120, extreta de l’Arxiu de l’Estat Major de l’Aeronàutica militar-USAM, que reprodueix el comunicat original del bombardeig i una foto del mateix. Volem agrair especialment a El Punt i a la periodista Susanna Oliveira, coordinadora del llibre i persona que ha dirigit la recerca de les imatges amb la col·laboració del CEHI, que ens hagin facilitat, amablement i desinteressada, una còpia de la foto pel fet que la imatge reproduïda en el llibre fa difícil la lectura complerta del comunicat i, a més, ens ha estalviat haver d’acudir a l’Arxiu romà.

DESCRIPCIÓ DELS FETS

El dilluns dia 23 de gener de 1939, una formació de cinc aparells bombarders surt de la seva base de Mallorca amb l’ordre d’efectuar una acció de bombardeig al municipi alt empordanès de El Port de la Selva (aquesta població ja havia patit un bombardeig el dia 3 de novembre de 1938). L’expedició està formada per un Tinent Coronel i quatre Sots-tinents.

En arribar al Cap Formentor un aparell, el del cap de l’equip, pateix una avaria en el motor central del seu avió i es veu obligat a abandonar la formació, continuant per tant, només quatre avions. Més tard s’assabenten que l’aparell ha caigut a l’aigua prop del Cap Formentor.

Creuat el Mediterrani i sobrevolant l’Albera i el Cap de Creus per arribar al Port de la Selva, observen una “formació de núvols” que els fa impossible efectuar el raid sobre l’objectiu previst. Llavors és quan decideixen, sobre la marxa, triar un segon objectiu: el port de l’Escala.

De fonts orals sabem que aquell dia, durant el matí, a l’Escala va fer un temps clar i assolellat, mentre que a la tarda va aparèixer un dels típics grops de tramuntana hivernals. Per tant, aquesta “formació de núvols” a la que es refereix el comunicat, es tractava en realitat de l’entrada de la tramuntana, que ja devia bufar al llarg del matí a la zona del Cap de Creus. Aquest fet també el corrobora Lurdes Boix en el primer número dels “Fulls d’Història Local”, aparegut en commemoració del cinquantenari de la tragèdia, quan afirma: “... en un hivern si fa no fa assolellat i suau com el d’aquest any” i “...cap a les dues de la tarda, la població abandonava la vila enmig d’una forta tramuntanada”. D’altra banda, en el comunicat de l’aviació italiana apareix el nom de “Selva”, tatxat, i a continuació, escrit a llapis, “Escala”.
Ampliació de la foto del bombardeig

El bombardeig s’efectua, segons el comunicat italià, just a les onze del matí i a una alçada de 2.500 metres. En aquells moments, molts escalencs que havien salpat de La Platja amb el seu bot, agafaven garotes prop del Cargol. La Platja, tal com es pot observar a la fotografia, era plena de barques. Després de donar varis girs sobre el poble, deixen anar sobre el cel de l’Escala un total de 60 bombes: 40 de 100 quilos i 20 de 20 quilos. Analitzant la fotografia acuradament sembla deduir-se que els 4 aparells anaven en formació, de dos en dos, i volaven, segons fonts orals, d’est a oest, en direcció cap a Empúries. Les explosions descriuen dues línies gairebé perfectes: Una és la que deixa anar les bombes al mar; i l’altra descriu una línia recta que va des de l’Oberta fins a Pequín, passant pels carrers Poca Farina, Empúries, Plaça Víctor Català i carrer Maranges. La zona més castigada sembla ser la de la Mar d’en Manassa, entre La Creu i la Plaça Víctor Català (especialment els carrers Empúries i Poca Farina), encara que no és la que pateix més morts (2). També en cauen a l’Oberta i el Pedró (3 morts). Finalment, també causen irreparables danys les que cauen prop de Pequín, al carrer Maranges, que són les més devastadores (7 morts). A l’hospital moren tres persones, que també es trobaven, en el moment del bombardeig, a la zona de Pequín. Malgrat la desgràcia, cal tenir en compte que encara s’haguessin descarregat més bombes, i els danys podien haver estat superiors, si l’avió del cap de l’expedició no hagués caigut al mar, així com si el bombardeig s’hagués efectuat a l’hora de dinar o cap al tard, ja que hagués sorprès desprevinguda molta més gent a casa seva.

El comunicat afirma que l’objectiu s’ha aconseguit plenament i que han quedat bloquejades les comunicacions telefòniques i telegràfiques de tota la zona, d’acord amb les informacions que els arriben. El comunicat acaba indicant que els quatre aparells que han efectuat el bombardeig retornen amb normalitat a la base.

Aquest extrem de les comunicacions telefòniques i telegràfiques no sembla del tot cert, segons les fonts orals que hem recollit. El meu pare, Pere Bruguera, que aleshores tenia 11 anys, aquell matí havia anat amb la seva tia a peu a l’Armentera a vendre anxoves i a canviar els diners de les mateixes per menjar. L’explosió els va sorprendre sobre el pont que hi ha just a l’entrada del poble, que va tremolar d’una manera intensa. Varen anar a la casa on havien quedat i ja els digueren que havien bombardejat l’Escala, que les bombes havien caigut prop de Pequín i de la Plaça del mercat i que moltes havien caigut al mar. També els informaren que hi havia hagut molts morts. Els armenterencs varen estar informats del bombardeig per telèfon, des de l’Escala. Un veí va retornar, amb el seu carro i passant per camins, Pere Bruguera i la seva tia.


TRANSCRIPCIÓ DEL COMUNICAT DE L’AVIACIÓ ITALIANA

23 de gener de 1939

Una formació de 5 aparells surt per efectuar una acció de bombardeig del port de l’Escala.

Caps de l’equip: Tinent Coronel SAIDELLI
Sots-tinent RICCIARELLI
Sots-tinent SACCO
Sots-tinent GIRAFI
Sots-tinent VERSI

A l’alçada del Cap Formentor el cap de la formació pateix una imprevista avaria al motor central i abandona la formació, al comandament de la qual hi queda el Sots-tinent Girafi.

Essent impossible efectuar el tir sobre La Selva a causa de la formació de núvols, es tria un segon objectiu de tir, que s’efectua a 2.500 metres sobre l’Escala. Hora del llançament: 11:00 h.

L’objectiu ha estat completament aconseguit. Informacions que ens arriben tot seguit dels danys donen per bloquejades les comunicacions telefòniques i telegràfiques de tota la zona.

Bombes llançades: 40 de 100 kg. + 20 de 20 kg. ( el cap de la formació cau al mar al llarg del Cap Formentor).

Els 4 aparells que han efectuat el bombardeig retornen amb normalitat a la base.
......................................................................

El resultat final fou de quinze morts. Reproduïm a continuació el llistat aparegut en el citat “Full d’Història Local”, amb els noms dels escalencs i escalenques que varen perdre la vida aquell tràgic dilluns del mes de gener de 1939. El quadre es completa amb nova informació que hem pogut recollir de fonts orals.

Nom i Cognoms
Edat
Lloc de la mort
Clau
Miquel Batlle Compte (can “vintinouet”)
63 anys
Revolts de la Font
Registre Civil
Concepció Bernet Mas
6 anys
C/ Maranges
Registre Civil
Pere Fumadó Callol
60 anys
C/ Maranges
Registre Civil
Jaume Guillot Bofill
61 anys
El Pedró (camí dels xais)
Registre Civil
Alberto Menéndez Rodríguez (refugiat)
3 anys
C/ Maranges
Registre Civil
Pere Moriscot Perich
74 anys
C/ Empúries
Registre Civil
Margarida Palahí Callol (de “can Maurici”)
3 anys
C/ Maranges
Registre Civil
Josepa Pascual Oliveras
72 anys
C/ Empúries
Registre Civil
Dolors Poch Colomé
3 anys
C/ Empúries
Registre Civil
Núria Puig Callol
7 anys
Hospital de Girona
Memòria Oral
Miquela Roca Batlle (can “Vintinouet”)
19 anys
Revolts de la Font
Registre Civil
Concepció Rodríguez Caso (refugiada)
27 anys
C/ Maranges
Registre Civil
Isabel Rodríguez Mas (refugiada)
2 anys
C/ Maranges
Registre Civil
Francesc Sala Flaquer
45 anys
Hospital de Girona
Memòria Oral
Laura Tasis Pernau (embarassada de 6 mesos)
22 anys
Hospital de Girona
Memòria Oral

Notes obtingudes d’informacions orals:

Miquel Batlle Compte i la seva néta, Miquela Roca Batlle (de can “vintinouet”); anaven dalt d’un carro. També hi va perdre la vida el seu cavall. La seva mare, que tornava a peu darrera el carro després d’haver rentat la roba al safareix, es va salvar.
Jaume Guillot Bofill va morir a la finca del Pedró. Molt a prop hi havia Marcel Pagès, que ho va veure.
Les tres persones que moriren a l’hospital, en el moment del bombardeig es trobaven a la zona de Pequín.
Dolors Poch i Colomé estava al llit, malalta. La bomba va caure sobre la casa.
El germà de Laura Tasis, Lluís Tasis i Parnau, fou assassinat dos anys abans per un escamot de la Centúria Ferrer i Guàrdia a Cadaqués, on exercia de mestre.
Núria Puig era filla d’una família escalenca que vivia a Palamós. Havien marxat d’aquesta vila pels bombardejos i vivien a “can Maurici”. Fou enterrada a Girona.

En els minuts previs al bombardeig i durant el mateix, Marcel Pagès i Rustey, que aleshores tenia 11 anys, es trobava a la finca del Pedró. Fou un testimoni “privilegiat” del dramàtic atemptat contra el nostre poble. Coneixia prou bé aquells avions petits, coneguts popularment com els “Paves”, que feia estona sobrevolaven els teulats del poble.

-“Els havia vist moltes vegades passant per damunt dels nostres caps quan anaven a bombardejar Figueres i altres municipis alt empordanesos. No hi havia dubte, eren italians i semblava que aquesta vegada anaven per a nosaltres” –afirma Marcel Pagès-.

Durant la Guerra Civil, la casa Puig Sureda, del Pedró, estava ocupada per soldats republicans. A en Marcel el va estranyar molt que, durant la llarga estona que els avions anaven i venien, com si esperessin ordres, va sentir com en diverses ocasions els soldats cridaven: “son de los nuestros..., son de los nuestros...”. Si ell no tenia cap dubte que els avions eren italians, molt menys n’havien de tenir els professionals. L’opinió d’en Marcel és que, malgrat ser aparentment republicans, en realitat estaven a les ordres de l’exèrcit “nacional”. És a dir, eren dels anomenats “quintacolumnistes”. Com també ho devia ser el guardacostes “Francisco”, amb seu a Roses. Popularment era conegut com el “Caça Canarias”, perquè cada vegada que s’acostava al patruller Canarias, aquest agafava rumb mar endins, com si l’espantés. Pagès també opina que el que passava era que el guardacostes s’acostava fins a una distància en la que podés establir-hi contacte per ràdio i informar-lo del potencial perill que hi podés haver.

_”Quan això succeïa –afirma Marcel Pagès- era freqüent veure com al cap d’una estona passaven avions republicans de reconeixement”.

La versió que descriu Pagès del bombardeig, difereix una mica del comunicat oficial de l’aviació italiana. En primer lloc, afirma que eren tres els avions que varen bombardejar i no pas quatre. Això és molt possible que fos així i que un d’ells no llancés bombes sinó que vigilés la reraguarda. En segon lloc, afirma amb exactitud que el moment concret del bombardeig fou passades les dotze del migdia i no pas les onze, tal com afirma el comunicat italià.

-“Varen llençar bombes d’explosió, amb metralla, i altres d’incendiàries” –afirma Pagès-, que continua: “... el forat que va deixar la que va caure al camí dels xais, que va matar Jaume Guillot i que jo vaig veure perfectament, va durar anys. Una altra també va estar molt de temps enquestada a l’entrada d’una casa de la “Timpa”, fins que la varen treure. Va socarrimar la porta de fusta de la casa”.

Rafel Bruguera i Batalla
Gener de 2007
[1] “Archivio Ufficio Storico Stato Maggiore dell’Aeronautica Militare_USAM, Roma”. Amb la col·laboració del CEHI). Arxiu El Punt.
[2] La transcripció de l’italià ha estat possible gràcies a la gentilesa d’Ariadna Armas i Bigarós.

1 Comments:

Blogger ENSPO said...

Potser en aquest blog trobarà algunes respostes, o potser hi trobarà més preguntes encara:

http://nacional-revolucionario.blogspot.com/

9:54 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home